Espai deliberatiu
Com funciona l’Espai Deliberatiu d’aquest 2024?
L'espai deliberatiu consta de 3 caps de setmana (presencial – virtual –presencial). Durant aquestes trobades, les 30 persones sòcies escollides a l'atzar deliberaran al voltant d'aquesta pregunta:
Tenint en compte els canvis que s'estan donant en el context actual i considerant sempre la finalitat i els valors de Som Energia, quins mitjans hauria de fer servir la cooperativa i quins serveis hauria d'oferir per garantir la sostenibilitat del projecte?
Així doncs, l'espai deliberatiu permetrà abordar els desafiaments a què s'enfronta la cooperativa i realitzar prospeccions de cara al 2030 a partir de les finalitats definides als estatuts: “fomentar una transició energètica justa basada en l'eficiència energètica i el desenvolupament d'energies renovables a mans de la ciutadania”.
Sobre l’Espai Deliberatiu és important saber que:
Hi haurà persones expertes del Consell Rector, Equip Tècnic i Grups Locals que donaran a conèixer els desafiaments de la cooperativa
Les prospeccions es debatran al voltant de dos àmbits: els mitjans que pot utilitzar la cooperativa per aconseguir aquests fins i els serveis que s’oferirien.
Mai es perdran de vista els fins i valors de la cooperativa
Com a resultat de l’Espai Deliberatiu es generaran una sèrie de recomanacions sobre les decisions que calen ser adoptades, pensant en una estratègia de la cooperativa pel mitjà i llarg termini (2030). Aquestes recomanacions es tindran en compte a l’hora de dissenyar els objectius i accions anuals.
L'Espai Deliberatiu - Resum
L'ED es va fer al llarg de tres caps de setmana. La primera sessió va tenir lloc el 27 i 28 de gener del 2024 de manera presencial a Barcelona, la segona els dies 3 i 4 de febrer en format virtual i la tercera el 17 i 18 de febrer, també de manera presencial a Barcelona.
El disseny del procés deliberatiu de l'ED es va organitzar en tres passos, que coincideixen amb cadascuna de les sessions:
Totes les dinàmiques realitzades alternaren sempre moments de treball en grups amb espais de posada en comú i debat en plenari.
Durant l'ED es va treballar amb 5 grups de 6 participants, acompanyats en tot moment per una dinamitzadora. Els grups es van conformar tenint en compte els mateixos criteris utilitzats per a l'elaboració de la mostra representativa de les 30 persones sòcies seleccionades, per tal que cada perfil fos present als grups.
Seguint els mateixos criteris, a cada sessió es van modificar els integrants de cada grup per tal de garantir la major interacció possible entre les participants.
Cada dinàmica va estar orientada a generar els productes necessaris per anar avançant en la construcció col·lectiva de les recomanacions. En la majoria dels casos, el resultat duna dinàmica era el punt de partida de la següent. En altres, els productes quedaven esperant ser represos en el moment corresponent.
Primera Sessió
El programa del primer cap de setmana aspirava, per una banda, a oferir gran part de la informació recollida durant la GC i, de l'altra, a generar espais perquè les sòcies poguessin assimilar aquesta informació. La millor manera de posar en moviment la informació i obrir espais de qüestionament és, sens dubte, deliberant.
Després de la inauguració de l'ED, a càrrec del Consell Rector, convidem les participants a presentar-se indicant per què són sòcies de Som Energia.
Aquestes aportacions van constituir el material de base a partir del qual es va anar construint tot el procés deliberatiu. Era important llançar aquesta pregunta en un moment inicial, per tal de partir del que portaven, sense tenir encara cap informació addicional.
Després d'una sèrie de dinàmiques que van permetre posar en comú les diferents motivacions, es van generar quatre blocs temàtics que agrupaven arguments similars. Aquests blocs (consciència ecològica, impacte social, viabilitat econòmica i cooperativisme), que definien d'alguna manera com les sòcies veuen la “cooperativa”, serien utilitzats en diferents moments al llarg de l'ED.
Ja comptàvem amb un sòl comú (què és Som Energia per a aquest grup de sòcies) i una primera apel·lació al lloc des del qual se'ls demanava que es posicionin: són aquí com a sòcies de la cooperativa, no com a expertes temàtiques.
Ara tocava posar a disposició de les participants tota la informació generada al llarg de la Gran Conversa. Vam iniciar amb la presentació d'una línia del temps que mostrava els diferents moments pels quals va anar travessant la cooperativa des de la fundació a finals del 2010.
Repassar la història de SE, posant en relleu altres moments que van implicar prendre decisions pel que fa al rumb del projecte cooperatiu, permetria enfocar el moment actual amb perspectiva: S'ha passat ja per altres situacions conjunturals.
A la dinàmica següent, comencem a creuar la informació generada per les sòcies (blocs de la dinàmica 1) amb la informació generada per la resta d'agents (criteris). Aquesta cruïlla va permetre a les sòcies començar a familiaritzar-se amb les visions recollides els mesos previs, però a partir d'una perspectiva pròpia: a partir del lloc de sòcies, a partir dels valors que associen a SE.
Continuant amb la posada en comú de la informació generada a les fases anteriors, el personal tècnic comparteix quina és la situació actual del mercat energètic a nivell europeu, de l'estat i de Catalunya, així com els principals canvis que s'estan donant.
Un cop feta la contextualització del mercat energètic, l'Equip Tècnic se centra en com aquests canvis estan afectant les activitats de la cooperativa.
La informació oferta fins ara, que en gran part estava recollida al Dossier informatiu, aportava els elements necessaris per entendre quins eren els riscos i desafiaments a què s'enfrontava la cooperativa.
Per tancar aquest primer dia de l'ED, es planteja una última dinàmica per posar en relació la informació proporcionada (canvis al mercat elèctric) amb els criteris treballats a les dinàmiques anteriors. Aquesta cruïlla permetia anar assimilant la informació rebuda, alhora que enfocava la mirada en la seva repercussió en les activitats i els valors de la cooperativa.
Tot el treballat el primer dia havia preparat el terreny per plantejar les diferents alternatives que es plantegen des de l'ET, així com la postura davant d'aquestes 8 mesures dels GL i IdC, que van ocupar gairebé la totalitat del dia diumenge.
Visió de la Intervenció de Comptes
Després de cada presentació es van obrir rondes de preguntes i respostes perquè els participants tinguessin l'oportunitat de plantejar directament les consultes. Durant les dues trobades presencials es va comptar amb la presència de representants del CR, ET, GL i IdC, que van estar a la disposició dels grups quan necessitaven resoldre dubtes o requerien més informació sobre algun tema.
Aquesta primera sessió es tanca amb una darrera dinàmica per posar en relació aquestes 8 mesures plantejades a les exposicions amb els criteris treballats el dia anterior.
Sistematizació de la dinámica 4
La primera sessió va permetre posar a disposició de les participants la informació necessària per entendre el context de la situació en què es trobava la cooperativa, les implicacions que una i altra mesura podien tenir en el projecte cooperatiu així com conèixer les postures de la resta dels agents a SE. Comptàvem, doncs, amb els elements necessaris perquè les participants poguessin començar a construir la seva pròpia postura: la visió de les sòcies.
Segona Sessió
Gran part de les participants havien arribat a l'ED amb una idea del que calia fer respecte a les energies renovables. El primer cap de setmana va permetre que moltes posessin dades a propostes i diagnòstics propis, però també va ajudar a veure altres realitats, a contrastar opinions ia fer una important reflexió sobre els fins de la cooperativa i els mitjans que aquesta tenia al seu abast.
Partint d'aquest punt, el segon cap de setmana va estar orientat que les sòcies poguessin centrar-se en les pròpies visions, exposar les seves raons i escoltar les de la resta. En definitiva, es tractava de construir la visió de les sòcies.
Després d'una recapitulació del treballat a la sessió anterior, es convida les sòcies a pensar com els agradaria que fos Som Energia el 2030.
Recapitulació de la sessió anterior
Comencem amb un exercici individual on cada sòcia definia un escenari de futur per a SE a partir dels àmbits generats a l'inici de l'ED (blocs temàtics). L'element comú, de moment, era l'objectiu del projecte cooperatiu (“Fomentar una transició energètica justa basada en l'eficiència energètica i el desenvolupament d'energies renovables a les mans de la ciutadania”). Però per assolir aquest objectiu es podien utilitzar camins diferents, que alhora combinaven els tres àmbits de manera diferent. Es tractava de fer una prospecció sobre “com m'agradaria” que la cooperativa avanci cap a aquest objectiu.
Els tres àmbits d'actuació que identifiquen a la cooperativa
Després de l'exercici individual, per avançar en la construcció duna visió comuna, es va proposar a cada grup la construcció dun eslògan que donés compte daquesta visió de futur de la cooperativa. Aquesta dinàmica va obligar les participants a apropar postures i buscar una idea força capaç d'aglutinar les diferents visions que convivien a l'interior dels grups.
Sistematització de la visió comuna i eslòguens
Encara quedava un pas següent: passar de les visions de cada grup a una visió compartida, creuant la informació generada a cada grup. Amb aquest objectiu, es va convidar els grups a fer una crítica a la visió de futur construïda per un altre, a fi de treure a la llum les possibles limitacions i/o contradiccions dels escenaris plantejats, tenint en compte tot el treballant al primer presencial (mercat elèctric, canvis i repercussions). Les aportacions realitzades en forma de critica tornaven als grups inicials com a retroalimentació, que treballaven en la modificació/millora del seu escenari inicial.
Són aquests escenaris “retroalimentats” els que es van emportar a plenari perquè tothom pogués veure el que havia sorgit a tots els grups. La posada en comú va permetre identificar similituds i diferències entre els escenaris de futur, fent especial èmfasi en les contradiccions que s'havien plantejat per a cada escenari a la dinàmica anterior (Tensions).
Per tancar aquesta segona sessió, cada grup va començar a treballar en dues tensions, debatent com consideraven que s'hauria d'afrontar des de la cooperativa.
Amb la segona sessió es va avançar en la construcció d'una visió comuna per a SE el 2030, una visió generada a partir del seu posicionament com a sòcies, que contemplava alhora les postures de la resta dels agents així com els canvis de context. Les participants estaven preparades per abocar-se a la tasca final: la redacció de les recomanacions.
Tercera Sessió
La darrera sessió de l'ED estava reservada a la redacció de les recomanacions.
Perquè les participants tornessin a introduir-se en el procés deliberatiu, es reprèn la darrera dinàmica de la sessió virtual (com enfrontar les tensions), fins a generar un mapeig de les tensions identificades en la construcció dels escenaris de futur així com de les possibles alternatives o ponts per superar-les.
Sistematització de les tensions.
La redacció de les recomanacions es realitza mitjançant una dinàmica que es repeteix dues vegades (1era i 2da ronda de recomanacions). En primer lloc, cada grup podia fer tantes recomanacions com donés el temps destinat a la tasca, indicant per una banda què es recomanava i per una altra per què es recomanava. Les recomanacions havien de ser del grup i no individuals, cosa que suposava un exercici de cerca d'acords.
En un segon moment, les recomanacions realitzades per cada grup rebien una retroalimentació de dos grups més. Aquestes retroalimentacions van ser portades a plenari perquè, abans de passar a la tasca següent, els grups poguessin tenir una visió de conjunt de les diferents recomanacions i objeccions que s'estaven plantejant.
Per acabar la ronda de recomanacions, la retroalimentació dels dos grups tornava al grup que havia fet la proposta inicial per revisar-la considerant les aportacions de la resta de grups.
Abans de passar a la segona ronda es va fer una posada en comú de les recomanacions elaborades a la primera per tenir una visió del conjunt de recomanacions generades fins al moment. Això va permetre identificar recomanacions similars (que van ser unificades pels grups que les havien formulat), així com valorar si estava quedant algun tema pendent que veien necessari abordar a la segona ronda.
Finalitzada la segona ronda de recomanacions, es varen presentar en plenari la totalitat de recomanacions elaborades així com la carta de presentació que les acompanyaria.
Quedava un darrer pas: prioritzar les recomanacions. Es va utilitzar un sistema de votacions ponderades perquè cada sòcia distribuís entre les 13 propostes els vots que se'ls havien assignat (10 a cada participant), amb l'única condició de no assignar més de tres vots a una mateixa recomanació.
El resultat final va ser laprovació de nou recomanacions prioritzades en funció de la importància assignada per les participants.
Per saber-ne més dels resultats, aquí
Compartir